27
gener
2016


Comparteix a les xarxes

Isidre Gavín, director general de CIMALSA i vicepresident d’Europlatforms

Al sector logístic català, un dels seus principals actors és CIMALSA, empresa pública de la Generalitat de Catalunya, que promociona, desenvolupa i gestiona infraestructures i centrals per al transport de mercaderies i la logística.

Recentment vostè ha estat nomenat vicepresident d’Europlatforms, l’Associació Europea de Centres de Transport i Logística. A nivell global, quina creu que és la tendència en la gestió dels espais logístics?

Hi ha una sèrie de tendències molt consolidades, especialment a Europa, que són: en primer lloc, la incorporació a la gestió de serveis d’alt valor afegit, bé sigui des de la visió energètica, des de la visió de la sostenibilitat o des de la visió de la seguretat. És a dir, els espais logístics estan demandant cada vegada més aquest tipus de serveis que aporten valor a les empreses que s’hi instal·lin. En segon lloc, hem de parlar de la tendència dels grans operadors logístics a la concentració i per tant a la creació de plataformes logístiques de grans dimensions i naus més grans. Avui, la demanda de naus de 150.000m2 o més ja no és una excepció. I la tercera gran tendència és la intermodalitat, la capacitat d’aquestes plataformes per oferir diferents modes de transport disponibles per als operadors. Cal destacar que en termes de multi-modalitat, el centre d’Europa està molt més avançat que no pas el sud d’Europa. En qualsevol cas, és una de les tendències més clares cap a la qual es vol avançar.

Ens parla d’intermodalitat com a factor clau per a l’eficiència de la logística i l’economia europea, hi veu algun altre repte essencial per a que el sector faci un salt endavant a Europa?

Necessitem una política europea molt més decidida en l’àmbit logístic que permeti que els corredors siguin operables entre ells i que desapareguin les fronteres de la logística europea de la mateixa manera que han caigut les fronteres per a la lliure circulació de persones o pel moviment de capitals. Un dels pocs àmbits on Europa encara manté les fronteres estatals és en la logística de mercaderies, especialment en l’àmbit ferroviari. Això fa que el conjunt de sistemes de corredors ferroviaris per a mercaderies no acabi de ser prou eficient per al conjunt de l’economia d’Europa. Per a que la TEN-T (Trans European Network -Transport – Freight) sigui una realitat, necessitem corredors físics amb el mateix ample, amb la mateixa electrificació, amb la mateixa normativa, operables tan per empreses públiques com privades i sense fronteres estatals.

Com afectarà el funcionament definitiu del corredor del Mediterrani al sector logístic català i europeu?

El corredor del Mediterrani és clau tant pel sector logístic català com pel sector logístic europeu. En un món globalitzat, l’economia europea serà competitiva si té una logística eficient. Tenint en compte que el sud d’Europa té alguns dèficits d’infraestructures molt significatius, el corredor del Mediterrani té i tindrà un impacte essencial, per exemple, per a que les mercaderies que procedeixen d’Àsia puguin entrar al continent estalviant 3 o 4 dies de navegació i per tant estalviant molts costos. Això hem de ser capaços de veure-ho, no com una futura avantatge per als ports del sud respecte dels importantíssims ports del nord d’Europa, sinó com una avantatge competitiva del conjunt de l’economia i de la indústria europea, que necessita exportar i importar als millors costos i amb la millor eficiència.

Parlem de quin paper hi juga CIMALSA en aquest escenari. Quina és la missió fonamental de CIMALSA i quines són les seves principals actuacions al sector de la logística?

CIMALSA encaixa en dos grans àmbits: d’una banda, en la creació dels espais més ben situats i connectats del sud d’Europa i per tant impulsant nous projectes intermodals connectats amb el corredor del Mediterrani, amb els ports i els aeroports per a la implantació d’operadors logístics i econòmics que puguin fer ús d’uns serveis eficients i competitius. D’altra banda, CIMALSA està liderant la modernització dels serveis logístics al conjunt de l’Estat espanyol. En aquest sentit, CIMALSA compta amb el primer parc logístic de tota Espanya amb el certificat Green concedit per l’Eupean Building Council. També estem liderant aspectes com la implantació de leds a les plataformes logístiques, la promoció d’energies alternatives en el transport, amb punts de càrrega elèctrica per a vehicles; la promoció del gas per a flotes, o l’smart logistics com un espai de promoció i d’impuls de les noves tecnologies aplicades i l’impuls dels polígons logístics intel·ligents.

CIMALSA s’inspira en un model de col·laboració públic-privat present també en altres sectors econòmics estratègics al nostre país. Què pressuposa aquest model i quins avantatges té?

El model públic-privat és on ens trobem més còmodes i la proba és que tots els models de gestió que estem implementant actualment als nostres centres logístics segueixen aquest model, amb una participació important del sector privat i repartiment de costos i riscos. I, aquest és el model que volem traslladar als nous projectes. És evident, que la greu crisi economicofinancera del sector públic al sud d’Europa també ens hi porta a buscar aquesta col·laboració per a desenvolupar nous projectes, però en el cas concret de CIMALSA, cal afegir l’experiència d’èxit en la gestió conjunta dels espais logístics des de fa molts anys. En aquest sentit, tenim molts diàlegs oberts amb empreses privades, tant destinataris finals com promotors per impulsar projectes concrets. 

Creu que aquest model de col·laboració públic-privat ja consolidat a Catalunya és exportable a altres països?

A l’Europa més desenvolupada, la col·laboració públic-privada és un valor ja consolidat. En canvi, a d’altres països i territoris és una tendència que es va consolidant de manera gradual. Precisament, a l’estat espanyol aquest model de gestió ha d’avançar i millorar molt més, penso que al territori català anem una mica pel davant. 

L’any 2015 ha marcat un rècord en la inversió en espais logístics a Catalunya, que lidera el mercat espanyol, en bona part gràcies al notable increment de l’e-commerce. Quines perspectives s’entreveuen a mig-llarg termini al sector?

L’e-commerce està sent una gran revolució i segurament és la principal raó per la qual hi ha hagut un augment tan gran d’inversió en logística i en lloguer de superfícies logístiques i aquesta tendència continuarà. També s’ha de tenir en compte que s’estan dissenyant noves solucions per a la logística urbana, convertint-se en un fenomen nou que segurament canviarà encara més el paradigma de com definim les superfícies logístiques. Tant en quantitat com en qualitat seguirà creixent i marcarà sense cap dubte l’activitat del sector. Tant és així, que la forta demanda que existeix a l’entorn de ciutats com Barcelona està arribant al seu límit, obligant-nos a oferir nous projectes d’àmbit metropolità per donar resposta a aquestes necessitats.

Comparteix a les xarxes

Notícies relacionades

Barcelona es prepara per a acollir més de 100 esdeveniments empresarials fins a final d’any

Noticies

Novartis inverteix 63 milions d’euros a la seva fàbrica de Barcelona i la converteix en un centre europeu de producció d’antibiòtics

Danone tria Barcelona per al seu nou centre d’innovació i tecnologia

L’habitatge social per a persones grans s’incrementarà un 33% al gener del 2024